Taumàtrop
El taumàtrop (del grec thauma (meravella) i tropos (acció de girar)) és una joguina òptica que aprofita l'efecte de la persistència de la visió o persistència retiniana.
Es
tracta d'un disc dibuixat per les dues cares, amb dues parts
complementàries d'una mateixa escena, al qual es lliguen dos fils de
manera que en fer-lo girar ràpidament se superposen les imatges de
cadascuna de les seves cares i es pot veure l'escena sencera. Si a una
cara hi ha el dibuix d'un ocell i a l'altra el d'una gàbia, en fer anar
la joguina veurem l'ocell dins la gàbia.

Va
ser inventat entre 1820 i 1825, però la seva paternitat és discutida.
Habitualment s'atribueix al metge anglès John Ayrton Paris que ho va
utilitzar el 1824 al Royal College of Physicians
de Londres per tal de demostrar el fenomen de la persistència
retiniana. Però s'hauria basat a les idees de l'astrònom John Herschel i
del geòleg William Henry Fitton.
Què necessitem?
- Un tros de cartró.
- Paper.
- Llapis.
- Colors.
- Tisores.
- Goma elàstica