L’objectiu d'aquest bloc és compartir amb tots vosaltres tot allò relacionat amb el món científic. Esperem les vostres idees i els vostres suggeriments.
divendres, 19 de desembre del 2008
BONES VACANCES!
MATEMÀGIQUES???
1.- Penseu un número del 1 al 9 i escriviu-lo.
2.- Sumeu a aquest número 1.
3.- El resultat el multipliqueu per 9.
4.- El resultat d'aquesta multiplicació és de dues xifres, llavors sumeu aquestes dues xifres.
5.- A la xifra resultant l’hi resteu el 5.
6.- Al vostre resultat heu d'associar una lletra: si ha sortit un 1, associeu la lletra A; si és un 2, la lletra B; si és un 3, la lletra C, si és un 4, la lletra D, si és un 5, la lletra E, i així successivament.
Ràpidament, penseu el nom d’un país d’Europa amb la lletra associada al vostre resultat i l'escriviu. Després agafeu la lletra següent de l'abecedari i penseu ràpidament en un animal i l'escriviu.
Continuarà....
Carmen Alcober
FES D'ESPIA!
Què ha sortit malament?
ENDEVINALLES 5
dijous, 4 de desembre del 2008
ENDEVINALLES 4
A veure aquesta, és molt fàcil!
quan més gran és, menys pesa."
TEMPESTES: trons i llampecs!!!
En una tempesta el que primer observem és el llampec seguit del tro. El tro és el soroll del aire quan es travessat per un llampec. Sabem que la velocitat de propagació del so a l’aire és de 340 metres en un segon, en canvi la llum és gairebé instantània (motiu que fa que es vegi abans el llampec). Es pot mesurar la distància que ens separa d’una tempesta només cronometrant el temps que passa entre el llampec i el tro. Per exemple, si hem escoltat el tro 4 segons desprès de veure el llampec hem de multiplicar 340 per 4 i el resultat és 1360 metres, es a dir, la tempesta està a 1 Kilòmetre i 360 metres. Quan no escoltem els trons i veiem els llampecs, la tempesta està a més de 20 kilòmetres. Suggeriment: podem fer l’aproximació de contar un kilòmetre cada 3 segons cronometrats (així ens estalviarem la calculadora).
Autora: Carme Alcober
diumenge, 30 de novembre del 2008
dimecres, 26 de novembre del 2008
TORNEIG D'ESCACS
dimarts, 25 de novembre del 2008
EXPERIMENT 2
Materials:
Una ampolla de coll ample o pot de vidre
Un globus
Una goma elàstica
Bicarbonat de sodi
Vinagre
Procediment:
Omplim l’ampolla o el pot amb dos dits de vinagre. Omplim el globus amb una mica de bicarbonat de sodi. Procedim a ajustar el globus a la boca de l’ampolla o del pot amb la goma elàstica. Fet això, abocarem el contingut del globus a l’ampolla.
Resultats:
Observa que passa, qui o què infla el globus?
Explicació:
Quan es posa en contacte el bicarbonat de sodi (una base) amb el vinagre (un àcid) es produeix una reacció química que com a resultat dona un gas (CO2) que es el culpable de que el globus s’infli.
L'AUTORA D'AQUEST EXPERIMENT és la Carme Alcober, una "mama" que vol ajudar-nos en aquest projecte.
MOLTES GRÀCIES, Carme!
dilluns, 24 de novembre del 2008
L'ESPAI DELS ALUMNES
El David es una obra realizada por Miguel Ángel Buonarroti entre 1501 y 1504 por encargo de la Cooperativa de Mercaderes de la lana de Florencia.
El David se nos muestra con una expresión desafiante en el rostro, a la espera de divisar a Goliat, dirigiendo la vista hacia un punto determinado. Miguel Ángel logró una gran perfección anátomica, vigor, vitalidad y belleza fusionando la armonía y la belleza clásica con la expresión, el significado y el sentimiento. Para ello sobredimensiona la cabeza, la gira un poco (evita la frontalidad) y da una mirada expectante y segura, concentra el vigor en la robustez de su mano también sobredimensionada (abultada; el gigantismo es típico de Miguel Ángel), presentado el cuerpo una disposición en zig-zag. La obra ha pasado a la posteridad como patrón estético de anatomía y canon de belleza.
David es un personaje bíblico-histórico; era pastor del rebaño de su padre y tras vencer al filisteo Goliat fue proclamado rey del pueblo de Israel
Se podría decir que el Renacimiento es la plasmación a través de la belleza y la explosión de colores, de los modelos clásicos de acuerdo con la nueva mentalidad del hombre moderno y cristiano que ya no necesita una interpretación eclesiástica de la realidad, el pensamiento y la conciencia. Se consagra al hombre y la naturaleza (sobre todo en la pintura) combinándolos de forma real y dando volumen (buena anatomía a los cuerpos humanos).
Es la escultura que lanza a Miguel Ángel a la fama teniendo él apenas 24 años.
Se trata de una pieza de 409 cm de altura, tallada en mármol de Carrara.
Los especialistas consideran que esta escultura es perfecta en el sentido de las proporciones ideales del hombre, pues la cabeza representa un octavo del resto del cuerpo y el conjunto de la escultura mantiene el equilibrio total.
La figura está en tensión. El equilibrio queda roto con un ligero contrapposto: la pierna izquierda se adelanta a la derecha, el brazo izquierdo se eleva y se curva hasta que la mano casi toca el hombro, mientras que el brazo derecho se deja caer hasta que la mano toca el muslo, el torso se curva sutilmente, la cabeza mira hacia su izquierda, manteniendo los ojos fijos en su objetivo, con el ceño fruncido. El rostro evidencia esta tensión contenida, además, con una mueca de odio y las aletas de la nariz bastante abiertas. El movimiento es contenido, centrípeto con líneas de fuerza que vuelven al bloque. Contrasta la rugosidad de las zonas con pelo, con la piel de piedra pulida y brillante. No es una anatomía perfecta, que siga un canon determinado o que responda a la proporcionalidad de todos sus miembros. El artista renuncia a esta armonía en pro de la expresividad: las manos son excesivamente grandes pero es innegable la sensación de fuerza que nos transmite la mano derecha, donde quedan tan marcados tendones y venas.
divendres, 21 de novembre del 2008
dijous, 20 de novembre del 2008
IL·LUSIONS ÒPTIQUES 3
Posa les mans així i acosta-les a poc a poc als ulls...
Veuràs com apareix un botifarra entre els teus dits!!
Compte !! no la mosseguis.
ENDEVINALLES 3
és petita com un ratolí,
si la fas girar funciona,
tant de dia com de nit.
CONEIXEM ELS CIENTÍFICS ?
Galileo Galilei va fer un enorme descobriment. A l'edat de 40 anys va tenir notícies de que un òptic holandès havia inventat una lent que feia que els objectes distants apareguessin més grans. Galileo va construir a mà el seu propi telescopi i el va orientar cap al cel. Galileo descobrí en poc temps que la Lluna tenia cràters, que Júpiter tenia els seus propis satèl·lits, que el Sol mostrava taques i que Venus passava per fases similars a les de la Lluna. Galileo , que va viure entre els anys 1564 i 1642, va fer molts més descobriments. Proclamà que les seves observacions només tenien sentit si, tots els planetes orbitaven al voltant del Sol i no de la Terra, que era la creença més estesa aleshores. La poderosa Inquisició va fer que Galileo es retractés públicament de la seva conclusió, però avui en dia sabem que ell tenia raó.
dimecres, 12 de novembre del 2008
El hombre de Vitruvio 2
La altura de un hombre son cuatro antebrazos (24 palmas).
QUÈ TAL UNA MICA DE MATES?
Ànim, segur que ho fareu molt bé.
Perfe
divendres, 7 de novembre del 2008
CONEIXEM ELS CIENTÍFICS ?
Isaac Newton, científic anglès (1642-1727), estudià Matemàtiques i Física a la Universitat de Cambridge, on posteriorment fou nomenat "fellow" i exercí de professor de matemàtiques, succeint al seu mestre Isaac Barrow. Fou membre de la jove generació de la Royal Academy de Londres, que presidí fins a la mort. Les seves aportacions més importants són el càlcul, la idea de la gravitació universal i la teoria de la llum i els colors.
La llegenda relaciona el descobriment de Newton de una llei universal de la gravitació amb la caiguda d’una poma. Va passar realment això? Els historiadors de la ciència no n’estan segurs, però no rebutgen completament aquesta possibilitat, ja que hi ha quatre fonts diferents que hi fan referència a aquest episodi.
ENIGMA 2
Avui han arribat al poble tres persones que diuen que han vist el bruixot... Estan molt atabalats i el descriuen amb frases curtes:
- És gras o lleig o fa pudor, diu la primera persona.
- El segon personatge diu: És pelut o gras o lleig.
- La tercera persona que l’ha vist se’ls mira i els diu: El bruixot o bé és lleig o fa pudor o és pelut.
Pensant que el bruixot és, en cada cas, només una de les tres coses...
Com és realment?
ENDEVINALLES 2
IL·LUSIONS ÒPTIQUES 2
dimecres, 5 de novembre del 2008
SOLUCIONS OCTUBRE:
Il·lusions òptiques: HI HA DUES DONES: una vella i una jove
Enigma: AL CALENDARI
Moltes gràcies per la vostra participació.
Properament més....
divendres, 31 d’octubre del 2008
LA GIOCONDA (article fet per la Carolina Gallés, alumna de 6è A)
Su nombre oficial es Gioconda (que, traducido del italiano al castellano es alegre), en honor a la tesis más aceptada acerca de la identidad de la modelo, apoyada en el hecho de que era esposa de Francesco Bartolomeo del Giocondo y que su nombre era Lisa Gherardini.
Es un óleo sobre tabla de álamo de 77 x 53 cm, pintado entre 1503 y 1506, y retocado varias veces por el autor. La técnica usada fue el sfumato, procedimiento muy característico de Leonardo. El cuadro está protegido por múltiples sistemas de seguridad y ambientado para su preservación óptima. Es revisado constantemente para verificar y prevenir su deterioro.
Por medio de estudios históricos se ha determinado que la modelo podría ser una vecina de Leonardo, que podrían conocerse sus descendientes y que la modelo podría haber estado embarazada. Pese a todas las suposiciones, las respuestas en firme a los varios interrogantes en torno a la obra de arte resultan francamente insuficientes, lo cual genera más curiosidad entre los admiradores del cuadro.
La fama de esta pintura no se basa únicamente en la técnica empleada o en su belleza, sino en los misterios y enigmas que la rodean, como la identidad de la modelo o el secreto de su sonrisa.
dijous, 30 d’octubre del 2008
dimecres, 29 d’octubre del 2008
dimarts, 28 d’octubre del 2008
MONEDA ACOLORIDA: Per practicar!
dilluns, 27 d’octubre del 2008
VAL D’INSECTES PAL
Els "insectes pal", anomenats científicament fàsmids, són uns experts en passar desapercebuts, ja que es confonen fàcilment amb el seu entorn herbaci. El que us mostro camuflat a la foto és un exemplar de Bacillus rossius. És una femella, i es dona el cas que aquest rar grup d'insectes pot reproduir-se sense necessitat de fecundació (partenogènesi). Els exemplars adults poden arribar a mesurar més de 15 centímetres!!
Els insectes pal mengen heura i esbarzers.