Materials: Productes:
Procediment:
Dóna una explicació del que ha passat i acompanya aquesta explicació amb dibuixos.
Avui hem fet unes fantàstiques ulleres tridimensionals, que ens han permés veure els planetes i d'altres astres en tres dimensions. 
INTRODUCCIÓ:
El volum d’un gas depèn de la massa del propi gas, de la pressió i de la temperatura. Si mantenim constant la massa i la temperatura i disminuïm la pressió, el volum augmenta.
Les llaminadures que anomenem ‘esponges’ o ‘núvols’ estan fetes principalment de gelatina, sucre i aire. En aquest experiment les envasarem al buit. Què creus que passarà?
Materials:
Procediment:
1. Agafem tres o quatre llaminadures i les fiquem al pot de buit.
2. Tancarem el pot i amb la bomba de buit començarem a fer-la funcionar per treure tot l’aire. Així aconseguirem que es faci el buit (parcial) dins el recipient.
3. Observarem meticulosament com, potser contràriament al que pensàvem, les llaminadures es van inflant de forma progressiva. Què bé!, això ens servirà per menjar més llaminadures. O potser no?
4. En polsar la vàlvula per permetre l’entrada d’aire, observem com les llaminadures tornen a poc a poc a encongir-se.
Conclusió:
T’ha agradat l’experiment?
Quines utilitats creus que pot tenir a la vida quotidiana?
IMATGES
NOM : Com inflar un globus sense bufar?
Materials:
Procediment:
Omplim l’ampolla o el pot amb dos dits de vinagre. Omplim el globus amb una mica de bicarbonat de sodi. Procedim a ajustar el globus a la boca de l’ampolla o del pot amb la goma elàstica. Fet això, abocarem el contingut del globus a l’ampolla.
Resultats:
Observa que passa, qui o què infla el globus?
Explicació:
Quan es posa en contacte el bicarbonat de sodi (una base) amb el vinagre (un àcid) es produeix una reacció química que com a resultat dona un gas (CO2) que es el culpable de que el globus s’infli.
Un iman
t és un cos o dispositiu que genera un camp magnètic. El mot deriva del grec μαγνήτης λίθος (magnítis líthos) o pedra de Magnèsia, una localitat coneguda des de l'antiguitat pels seus dipòsits de màgnetita. Els imants poden ser permanents o temporals, un imant permanent no necessita de cap influència externa per a generar el seu camp magnètic mentre que en els imants temporals, com per exemple els electroimanes només generen el seu camp magnètic gràcies al corrent elèctric. Els imants permanents es poder formar de manera natural, com en el cas de la magnetita, però també poden ser fabricats de manera artificial.
Avui hem comprovat com actua un imant sobre les nostres monedes d'ús quotidià.
NOM DE L’EXPERIMENT: Mesura el teu temps de reacció
Materials:
: Un regle de 50 cm
Procediment:
: Demana a un company que aguanti el regle tal com indica la figura i la deixi caure sense avisar-te.
: Situa els teus dits a sobre el zero sense tocar el regle i quan vegis que la deixa anar, tanca els dits sobre ella.
: Anota la distància que ha caigut el regle. Aquesta distància es la que indica el regle per sota dels teus dits.
: Repeteix varies vegades fins que obtinguis valors similars.
Explicació
La distància que ha caigut el regle depèn del teu temps de reacció.
A la graella següent apareixen alguns exemples de temps de reacció segons la distància que ha recorregut el regle.
| Distància Recorreguda (cm) | Temps de Reacció (s) |
| 5 | 0,10 |
| 10 | 0,14 |
| 15 | 0,18 |
| 20 | 0,20 |
| 25 | 0,23 |
| 30 | 0,25 |
