Material de laboratori

LA PROCESSIONÀRIA DEL PI

La processionària del pi

Nom científic: Thaumetopoea pityocampa. Família: Taumetopeids. Descripció: La papallona mascle fa uns 30-35 mm i la femella 34-45 mm. Les ales del davant són de color gris cendra, amb tres línies negres en forma de ziga-zaga; les ales del darrera són de color més clar, amb una petita taca fosca a la part inferior. Alimentació: S'alimenta de les fulles del pi. Reproducció: Durant l'estiu la femella pon els ous entre les fulles dels pins. Al cap d'un mes neixen les erugues que s'agrupen i construeixen una mena de niu de pèls sedosos de color blanc en una zona superior del pi, d'on surten només per alimentar-se. Van fent diferents canvis i els creixen uns pèls urticants. A finals de l'hivern baixen del pi alineades una darrera de l'altra; juntes cerquen un lloc adequat per enterrar-se i transformar-se en crisàlide. Cap al juliol neixen les papallones, les quals en tres dies ponen els ous que continuen el cicle. Hàbitat: Viu als pins i als cedres. Costums: És molt evident el costum de desplaçar-se en filera; d'aquí ve el seu nom en referència a les processons. Altres informacions: L’efecte d'aquest insecte sobre els pins joves repoblats pot provocar la mort dels arbres. En canvi als arbres adults els provoca debilitat i manca de creixement. Per combatre la plaga de la processionària es fan fumigacions amb insecticides selectius, però hi ha altres animals que se n'alimenten, com la puput, la garsa, el corb i la mallerenga, així com les formigues i vespes. Els pèls urticants de les erugues, si es toquen, poden provocar lesions als ulls; i fins i tot hi ha persones al·lèrgiques que en sofreixen els efectes.

UN MINUT DE CIÈNCIA SI US PLAU!

     

UN MINUT DE CIÈNCIA

EL MÈTODE CIENTÍFIC

El mètode científic és un procés que serveix per investigar allò desconegut, un procés que utilitza l'evidència i l'experimentació. Les persones que fan ciència utilitzen aquest mètode amb la finalitat de trobar informació per respondre les preguntes que es fan. Quan un/a científic/a utilitza aquest mètode pot reproduir experiments que hagi fet un altre científic. Per què penses que és important que un/a científic/a pugui reproduir els experiments realitzats per altres persones?

Gairebé totes les versions del mètode científic inclouen els següents passos, si bé no sempre en el mateix ordre:

1. Fer observacions
2. Identificar una pregunta que es vol respondre a partir de les observacions
3. Esbrinar allò que ja es coneix de les observacions realitzades (recerca)
4. Elaborar una hipòtesi
5. Posar la hipòtesi a prova
6. Analitzar els resultats
7. Comunicar els teus resultats

Normes de laboratori

Avui hem começat l'activitat de Laboratori d'Experiments a les classes de cinquè. Hem fet dos grups i hem treballat, en primer lloc un senzill qüestionari inicial sobre els seus coneixements previs respecte a la utilització del Laboratori. A continuació hem llegit i comentat un conjunt de normes molt bàsiques de Laboratori. 

JUNY 2013

Ens tornem a veure al setembre amb nous experiments!

Bones vacances a tothom!

DIA DEL MEDI AMBIENT

EL Dia mundial del medi ambient se celebra el 5 de juny a tot el món. Aquest va ser establert per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1972. El Dia Mundial del Medi ambient és un dels principals vehicles pels quals l'Organització de les Nacions Unides estimula la sensibilització mundial entorn del medi ambient i intensifica l'atenció i l'acció política.

ELS CLIMES D'ESPANYA

ESTUDIEM EUROPA ?

Nenes i nens de sisè. Ara, estem treballant a Socials, Europa. Podeu practicar amb aquella pàgina de mapes que ja havíem fet servir. FEU CLICK A SOBRE DE LA IMAGTE !

CONSTRUCCIÓ D'UN TRAUMÀTROP

  Taumàtrop

El taumàtrop (del grec thauma (meravella) i tropos (acció de girar)) és una joguina òptica que aprofita l'efecte de la persistència de la visió o persistència retiniana.

Es tracta d'un disc dibuixat per les dues cares, amb dues parts complementàries d'una mateixa escena, al qual es lliguen dos fils de manera que en fer-lo girar ràpidament se superposen les imatges de cadascuna de les seves cares i es pot veure l'escena sencera. Si a una cara hi ha el dibuix d'un ocell i a l'altra el d'una gàbia, en fer anar la joguina veurem l'ocell dins la gàbia.

 Va ser inventat entre 1820 i 1825, però la seva paternitat és discutida. Habitualment s'atribueix al metge anglès John Ayrton Paris que ho va utilitzar el 1824 al Royal College of Physicians de Londres per tal de demostrar el fenomen de la persistència retiniana. Però s'hauria basat a les idees de l'astrònom John Herschel i del geòleg William Henry Fitton.

Què necessitem?
- Un tros de cartró.
- Paper.
- Llapis.
- Colors.
- Tisores.
- Goma elàstica