FES D'ESPIA!

Ets un espia i vols infiltrar-te en una reunió de l’enemic. Però per entrar a la sala necessites una contrasenya que no coneixes. Així que t’amagues una estona a prop de la porta i et dediques a observar i escoltar a tothom qui va entrant. Arriba el primer i truca. “6” li demanen. Ell respon: “3”. “Endavant”. Sembla fàcil. Esperes al segon per estar segur. Quan arriba li demanen “8”, i ell respon “4”. “Passa”. Arriba un altre de seguida i s’escolta “14”, i ell respon “7”. Ara ja resulta evident. Molt segur de tu mateix, arribes a la porta i escoltes “10”. Respons d’immediat “5”. Et diuen “NO ÉS CORRECTE” i et fan presoner.

Què ha sortit malament?

ENDEVINALLES 5

Són dos germans

i dues germanes.

La primera alegre,

el segon fogós,

la tercera és trista,

i el quart de la colla

avorrit del tot.

IL·LUSIONS ÒPTIQUES 4

Què hi veus?

ENDEVINALLES 4

Què passa amb les endevinalles???

A veure aquesta, és molt fàcil!

"Una cosa que
quan més gran és, menys pesa."

Què és??

TEMPESTES: trons i llampecs!!!

Quant de lluny està la tempesta?

En una tempesta el que primer observem és el llampec seguit del tro. El tro és el soroll del aire quan es travessat per un llampec. Sabem que la velocitat de propagació del so a l’aire és de 340 metres en un segon, en canvi la llum és gairebé instantània (motiu que fa que es vegi abans el llampec). Es pot mesurar la distància que ens separa d’una tempesta només cronometrant el temps que passa entre el llampec i el tro. Per exemple, si hem escoltat el tro 4 segons desprès de veure el llampec hem de multiplicar 340 per 4 i el resultat és 1360 metres, es a dir, la tempesta està a 1 Kilòmetre i 360 metres. Quan no escoltem els trons i veiem els llampecs, la tempesta està a més de 20 kilòmetres. Suggeriment: podem fer l’aproximació de contar un kilòmetre cada 3 segons cronometrats (així ens estalviarem la calculadora).

Per cert, quina diferència hi ha entre llamp i llampec? El llamp és la descàrrega elèctrica (una guspira elèctrica enorme) que es produeix als núvols durant una tempesta. El llampec és la llum que nosaltres veiem produïda pel llamp.

Autora: Carme Alcober

REVISTES

A la Biblioteca, podeu trobar REVISTES relacionades amb les ciències.

Això és una mostra

.

ROQUES I MINERALS

TORNEIG D'ESCACS

He sabut que el divendres hi ha les jornades "d'escacs".

Gràcies Carme!.

Coneixeu la llegenda de l'inventor dels escacs? Llegiu-la, és molt, molt curiosa.

LLEGENDA

Diu la llegenda que un jove indi anomenat Sessa va presentar un nou joc al seu poderós rajà que estava sempre deprimit. Va mostrar un tauler amb 64 caselles blanques i negres amb diverses peces que representaven un exèrcit Amb la pràctica del joc el rajà va trobar la seva cura i com estava molt agraït, va demanar a Sessa que penses una recompensa pel seu invent. Desprès de meditar-lo una mica Sessa no va demanar or o joies, va demanar simplement un gra de blat per a la primera casella del tauler, dos per a la segona, quatre per a la tercera, vuit per a la quarta i així successivament fins a l'última casella. Sorprès per la modèstia de Sessa, el rajà va ordenar pagar immediatament la quantia en grans. Però una vegada fet els càlculs, el resultat de la quantitat a la que els grans havien arribat era més de 18 trilions (que representava la collita durant 2000 anys per poder pagar la recompensa). Com el jove indi va mostrar molta intel.ligència, el rajà el va demanar que fóra visir principal del regne.

Molt interessant.

Espero que la llegiu i espero els vostres comentaris.

EXPERIMENT 2

NOM : Com inflar un globus sense bufar?

Materials:
Una ampolla de coll ample o pot de vidre
Un globus
Una goma elàstica
Bicarbonat de sodi
Vinagre

Procediment:
Omplim l’ampolla o el pot amb dos dits de vinagre. Omplim el globus amb una mica de bicarbonat de sodi. Procedim a ajustar el globus a la boca de l’ampolla o del pot amb la goma elàstica. Fet això, abocarem el contingut del globus a l’ampolla.

Resultats:
Observa que passa, qui o què infla el globus?

Explicació:
Quan es posa en contacte el bicarbonat de sodi (una base) amb el vinagre (un àcid) es produeix una reacció química que com a resultat dona un gas (CO2) que es el culpable de que el globus s’infli.

L'AUTORA D'AQUEST EXPERIMENT és la Carme Alcober, una "mama" que vol ajudar-nos en aquest projecte.
MOLTES GRÀCIES, Carme!

L'ESPAI DELS ALUMNES

Article fet per la Carolina, sobre el "David"

El David es una obra realizada por Miguel Ángel Buonarroti entre 1501 y 1504 por encargo de la Cooperativa de Mercaderes de la lana de Florencia.
El David se nos muestra con una expresión desafiante en el rostro, a la espera de divisar a Goliat, dirigiendo la vista hacia un punto determinado. Miguel Ángel logró una gran perfección anátomica, vigor, vitalidad y belleza fusionando la armonía y la belleza clásica con la expresión, el significado y el sentimiento. Para ello sobredimensiona la cabeza, la gira un poco (evita la frontalidad) y da una mirada expectante y segura, concentra el vigor en la robustez de su mano también sobredimensionada (abultada; el gigantismo es típico de Miguel Ángel), presentado el cuerpo una disposición en zig-zag. La obra ha pasado a la posteridad como patrón estético de anatomía y canon de belleza.
David es un personaje bíblico-histórico; era pastor del rebaño de su padre y tras vencer al filisteo Goliat fue proclamado rey del pueblo de Israel
Se podría decir que el Renacimiento es la plasmación a través de la belleza y la explosión de colores, de los modelos clásicos de acuerdo con la nueva mentalidad del hombre moderno y cristiano que ya no necesita una interpretación eclesiástica de la realidad, el pensamiento y la conciencia. Se consagra al hombre y la naturaleza (sobre todo en la pintura) combinándolos de forma real y dando volumen (buena anatomía a los cuerpos humanos).
Es la escultura que lanza a Miguel Ángel a la fama teniendo él apenas 24 años.
Se trata de una pieza de 409 cm de altura, tallada en mármol de Carrara.
Los especialistas consideran que esta escultura es perfecta en el sentido de las proporciones ideales del hombre, pues la cabeza representa un octavo del resto del cuerpo y el conjunto de la escultura mantiene el equilibrio total.
La figura está en tensión. El equilibrio queda roto con un ligero contrapposto: la pierna izquierda se adelanta a la derecha, el brazo izquierdo se eleva y se curva hasta que la mano casi toca el hombro, mientras que el brazo derecho se deja caer hasta que la mano toca el muslo, el torso se curva sutilmente, la cabeza mira hacia su izquierda, manteniendo los ojos fijos en su objetivo, con el ceño fruncido. El rostro evidencia esta tensión contenida, además, con una mueca de odio y las aletas de la nariz bastante abiertas. El movimiento es contenido, centrípeto con líneas de fuerza que vuelven al bloque. Contrasta la rugosidad de las zonas con pelo, con la piel de piedra pulida y brillante. No es una anatomía perfecta, que siga un canon determinado o que responda a la proporcionalidad de todos sus miembros. El artista renuncia a esta armonía en pro de la expresividad: las manos son excesivamente grandes pero es innegable la sensación de fuerza que nos transmite la mano derecha, donde quedan tan marcados tendones y venas.

MOLTES, MOLTES i MOLTES GRÀCIES, Carolina per la teva aportació.