UN MINUT DE CIÈNCIA

EL MÈTODE CIENTÍFIC

El mètode científic és un procés que serveix per investigar allò desconegut, un procés que utilitza l'evidència i l'experimentació. Les persones que fan ciència utilitzen aquest mètode amb la finalitat de trobar informació per respondre les preguntes que es fan. Quan un/a científic/a utilitza aquest mètode pot reproduir experiments que hagi fet un altre científic. Per què penses que és important que un/a científic/a pugui reproduir els experiments realitzats per altres persones?

Gairebé totes les versions del mètode científic inclouen els següents passos, si bé no sempre en el mateix ordre:

1. Fer observacions
2. Identificar una pregunta que es vol respondre a partir de les observacions
3. Esbrinar allò que ja es coneix de les observacions realitzades (recerca)
4. Elaborar una hipòtesi
5. Posar la hipòtesi a prova
6. Analitzar els resultats
7. Comunicar els teus resultats

Normes de laboratori

Avui hem começat l'activitat de Laboratori d'Experiments a les classes de cinquè. Hem fet dos grups i hem treballat, en primer lloc un senzill qüestionari inicial sobre els seus coneixements previs respecte a la utilització del Laboratori. A continuació hem llegit i comentat un conjunt de normes molt bàsiques de Laboratori. 

JUNY 2013

Ens tornem a veure al setembre amb nous experiments!

Bones vacances a tothom!

DIA DEL MEDI AMBIENT

EL Dia mundial del medi ambient se celebra el 5 de juny a tot el món. Aquest va ser establert per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1972. El Dia Mundial del Medi ambient és un dels principals vehicles pels quals l'Organització de les Nacions Unides estimula la sensibilització mundial entorn del medi ambient i intensifica l'atenció i l'acció política.

ELS CLIMES D'ESPANYA

ESTUDIEM EUROPA ?

Nenes i nens de sisè. Ara, estem treballant a Socials, Europa. Podeu practicar amb aquella pàgina de mapes que ja havíem fet servir. FEU CLICK A SOBRE DE LA IMAGTE !

CONSTRUCCIÓ D'UN TRAUMÀTROP

  Taumàtrop

El taumàtrop (del grec thauma (meravella) i tropos (acció de girar)) és una joguina òptica que aprofita l'efecte de la persistència de la visió o persistència retiniana.

Es tracta d'un disc dibuixat per les dues cares, amb dues parts complementàries d'una mateixa escena, al qual es lliguen dos fils de manera que en fer-lo girar ràpidament se superposen les imatges de cadascuna de les seves cares i es pot veure l'escena sencera. Si a una cara hi ha el dibuix d'un ocell i a l'altra el d'una gàbia, en fer anar la joguina veurem l'ocell dins la gàbia.

 Va ser inventat entre 1820 i 1825, però la seva paternitat és discutida. Habitualment s'atribueix al metge anglès John Ayrton Paris que ho va utilitzar el 1824 al Royal College of Physicians de Londres per tal de demostrar el fenomen de la persistència retiniana. Però s'hauria basat a les idees de l'astrònom John Herschel i del geòleg William Henry Fitton.

Què necessitem?
- Un tros de cartró.
- Paper.
- Llapis.
- Colors.
- Tisores.
- Goma elàstica

El cos humà

Estem treballant es cos humà. Si voleu ampliar el vostres coneixements feu clic a la imatge.

EL NOSTRE COS PER DINS

http://www.fassers.com/pissarres/arxius/4t/medi/unitat_1_medi_el_nostre_cos/index.html

ULLERES 3D

Les ulleres anàglif s'utilitzen per visualitzar imatges multiplexades en longitud d'ona. En una superfície plana es mostra una imatge a partir de la combinació de dues imatges desplaçades, creades únicament amb dos colors complementaris, ja siguin vermell – blau, vermell – verd o bé àmbar – blau. Aquestes dues imatges equivaldrien al parell estèreo.

La percepció de profunditat en el sistema visual humà d'imatges en superfícies planes requereix l'ajuda d'experiències prèvies o d'objectes externs, com poden ser les ulleres anàglif, ulleres LCS (Liquid Crystal Shutters – Obturadors de Cristall Líquid) i d'altres sistemes més moderns i que no afecten al cansament visual.

Les ulleres anàglif estan formades per dues lents (molt senzilles), cadascuna amb un dels dos colors que componen la imatge. D'aquesta manera actuen com a filtre i deixen veure a cada ull només el parell estèreo que li correspon.

Cal destacar que les ulleres anàglif permeten veure en relleu tant imatges en paper com diapositives. L'efecte creat és de força qualitat, tot i que es perd molta lluminositat i els filtres utilitzats no arriben a aconseguir una reconstrucció prou bona en color de la imatge tridimensional.