L’objectiu d'aquest bloc és compartir amb tots vosaltres tot allò relacionat amb el món científic.
Esperem les vostres idees i els vostres suggeriments.
La
cromatografia és una tècnica de separació de substàncies que es basa en les
diferents velocitats amb que són arrossegades
cadascuna d'elles a través d'un medi porós (paper de filtre) per un dissolvent
(aigua o alcohol). A mida que el dissolvent va pujant pel paper de filtre arrossega
amb ell els pigments que conté la tinta.
Com que no tots els pigments tenen la mateixa velocitat, al cap d'una estona es
formen unes franges de colors que corresponen als components de la tinta del retolador.
Per fer aquest experiment hem fet servir: Materials: Productes:
Un climograma és un gràfic que reflecteix el clima d'un lloc determinat.
A la gràfica figuren les temperatures (representades amb una línia vermella) i les precipitacions (representades amb un rectangle blau) mitjanes de cada mes i del seu anàlisi es pot interpretar el clima al qual pertany.
La papallona mascle fa uns 30-35 mm i la femella 34-45 mm.
Les ales del davant són de color gris cendra, amb tres línies negres en forma de ziga-zaga; les ales del darrera són de color més clar, amb una petita taca fosca a la part inferior.
Alimentació:
S'alimenta de les fulles del pi.
Reproducció:
Durant l'estiu la femella pon els ous entre les fulles dels pins.
Al cap d'un mes neixen les erugues que s'agrupen i construeixen una mena de niu de pèls sedosos de color blanc en una zona superior del pi, d'on surten només per alimentar-se. Van fent diferents canvis i els creixen uns pèls urticants.
A finals de l'hivern baixen del pi alineades una darrera de l'altra; juntes cerquen un lloc adequat per enterrar-se i transformar-se en crisàlide.
Cap al juliol neixen les papallones, les quals en tres dies ponen els ous que continuen el cicle.
Hàbitat:
Viu als pins i als cedres.
Costums:
És molt evident el costum de desplaçar-se en filera; d'aquí ve el seu nom en referència a les processons.
Altres informacions:
L’efecte d'aquest insecte sobre els pins joves repoblats pot provocar la mort dels arbres. En canvi als arbres adults els provoca debilitat i manca de creixement.
Per combatre la plaga de la processionària es fan fumigacions amb insecticides selectius, però hi ha altres animals que se n'alimenten, com la puput, la garsa, el corb i la mallerenga, així com les formigues i vespes.
Els pèls urticants de les erugues, si es toquen, poden provocar lesions als ulls; i fins i tot hi ha persones al·lèrgiques que en sofreixen els efectes.
El mètode científic és un procés que
serveix per investigar allò desconegut, un procés que utilitza l'evidència i
l'experimentació. Les persones que fan ciència utilitzen aquest mètode amb la
finalitat de trobar informació per respondre les preguntes que es fan. Quan
un/a científic/a utilitza aquest mètode pot reproduir experiments que hagi fet
un altre científic. Per què penses que és important que un/a científic/a pugui
reproduir els experiments realitzats per altres persones?
Gairebé totes les versions del mètode científic
inclouen els següents passos, si bé no sempre en el mateix ordre:
Fer
observacions
Identificar
una pregunta que es vol respondre a partir de les observacions
Esbrinar
allò que ja es coneix de les observacions realitzades (recerca)
Avui hem começat l'activitat de Laboratori d'Experiments a les classes de cinquè. Hem fet dos grups i hem treballat, en primer lloc un senzill qüestionari inicial sobre els seus coneixements previs respecte a la utilització del Laboratori. A continuació hem llegit i comentat un conjunt de normes molt bàsiques de Laboratori.
Nenes i nens de sisè. Ara, estem treballant a Socials, Europa. Podeu practicar amb aquella pàgina de mapes que ja havíem fet servir. FEU CLICK A SOBRE DE LA IMAGTE !
El taumàtrop (del grec thauma (meravella) i tropos (acció de girar)) és una joguina òptica que aprofita l'efecte de la persistència de la visió o persistència retiniana.
Es
tracta d'un disc dibuixat per les dues cares, amb dues parts
complementàries d'una mateixa escena, al qual es lliguen dos fils de
manera que en fer-lo girar ràpidament se superposen les imatges de
cadascuna de les seves cares i es pot veure l'escena sencera. Si a una
cara hi ha el dibuix d'un ocell i a l'altra el d'una gàbia, en fer anar
la joguina veurem l'ocell dins la gàbia.
Va
ser inventat entre 1820 i 1825, però la seva paternitat és discutida.
Habitualment s'atribueix al metge anglès John Ayrton Paris que ho va
utilitzar el 1824 al Royal College of Physicians
de Londres per tal de demostrar el fenomen de la persistència
retiniana. Però s'hauria basat a les idees de l'astrònom John Herschel i
del geòleg William Henry Fitton.
Què necessitem? - Un tros de cartró. - Paper. - Llapis. - Colors. - Tisores. - Goma elàstica
Les ulleres anàglif s'utilitzen per visualitzar imatges multiplexades en longitud d'ona.
En una superfície plana es mostra una imatge a partir de la combinació
de dues imatges desplaçades, creades únicament amb dos colors
complementaris, ja siguin vermell – blau, vermell – verd o bé àmbar –
blau. Aquestes dues imatges equivaldrien al parell estèreo.
La percepció de profunditat en el sistema visual humà d'imatges en
superfícies planes requereix l'ajuda d'experiències prèvies o d'objectes
externs, com poden ser les ulleres anàglif, ulleres LCS (Liquid Crystal Shutters – Obturadors de Cristall Líquid) i d'altres sistemes més moderns i que no afecten al cansament visual.
Les ulleres anàglif estan formades per dues lents (molt senzilles), cadascuna amb un dels dos colors que componen la imatge. D'aquesta manera actuen com a filtre i deixen veure a cada ull només el parell estèreo que li correspon.
Cal destacar que les ulleres anàglif permeten veure en relleu tant
imatges en paper com diapositives. L'efecte creat és de força qualitat,
tot i que es perd molta lluminositat i els filtres utilitzats no arriben
a aconseguir una reconstrucció prou bona en color de la imatge tridimensional.